Decepció

És igual si estic cansada, si he de córrer per tenir-ho tot arregladet a una certa hora, si m'espero fins que ell enllesteix la seva feina mentre em menjo el temps que em quedava per a mi. Tot això és igual, no ho tindrà en compte, no ho valorarà. Ell proposarà un pla per passar junts l'única estona tranquil·la de la setmana i a última hora ho anul·larà, els plans es canviaran, es desfaran. Igual com es desfà la seva credibilitat. És igual si resulta que tinc ganes de veure'l, de sopar de junts, de xerrar una estona, de fer l'amor. Tot això és igual.

Arribarà Sant Jordi i no hi haurà passejades de parelletes agafades de la mà, ni parades de roses; només caixes, pols, clients pesats, indecisos i -alguns- maleducats. És igual si per culpa dels nervis dormo poc (o no dormo) i menjo poc (o no menjo), si tinc migranya, si estic de mal humor i no em sento ni les cames ni l'esquena. La diada, en una llibreria, dura molt més del que la gent es pensa. Fins que no es viu des de dins no es pot entendre completament tot el que implica. Però és igual, tot això no importa.