Els homes i els dies

Fa dies que no paro. Massa dies, suposo. El compromís, la passió i la perfecció que tinc amb la meva feina laboral s'ajunta amb la feina social, la feina esportiva, la feina domèstica, la feina de suport i la feina sentimental. Diumenge al vespre van aconsellar-me que, si podia, m'agafés el dimecres "de festa". Ara ho he recordat, però penso que, si ho faig, acabaré desaprofitant tot el que queda de setmana: dijous la gran ciutat em robarà tota la tarda i divendres em farà mandra reactivar-me per tornar a desactivar-me durant el cap de setmana. Com a "El distret" de Ferrater, ja ha passat un altre dia, ja s'ha fet fosc i encara no he mirat el cel.