26 de maig del 2011
Curtcircuit
Vaig mirar-lo, i no el trobava del tot guapo, però tampoc lleig: hi havia alguna cosa que el feia especial. Hi ha nits, quan em costa dormir, que de tant fer la croqueta pel llit acabo abraçada al coixí. Ahir, per un moment, vaig imaginar que el coixí era el seu braç. Segur que hi ha alguna cançó de The New Raemon que ho expliqui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada