A vegades em pregunto, si t'estimo tant, per què no et truco més sovint? Per què no agafo el telèfon ara mateix i et dic que t'estimo? La barreja de tendresa i admiració que sentim l'una per a l'altra és massa gran com per intentar-la descriure en quatre mots. En totes les situacions que hem viscut juntes, hi ha hagut una connexió que només nosaltres dues podem sentir. Vam fer alguna cosa molt bé, sense ni tan sols saber com, fa anys; per això el nexe ens uneix. Qualsevol poeta necessita una arcàdia on poder sentir-se segur: una llar, una mare, flors, i poca cosa més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada