31 d’agost del 2011
La nit que semblava tardor
Hauria d'escriure la pell, la seva olor, el tacte suau, aquells racons que només jo conec, el gust, les vibracions guturals dels petits gemecs, la respiració accelerada. Però escric un cafè, una bici, partits de futbol, política d'estar per casa, misticisme còsmic, lingüística, menjar japonès, jardí, cervesa. Els noms dels fills no els escriuré, perquè no en tindrem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada