27 de desembre del 2011
Mossegar-se les dents
Vaig dormir sola, en un llit petit, com si fos un mort. Em vaig llevar de la mateixa manera en què recordava haver-me quedat adormida, sota dos nòrdics gruixuts que pesaven massa. Feia fred, era la nit de nadal, i no tenia cap estufeta ni ningú al costat que em donés una mica d'escalfor amb quatre carícies. L'endemà vaig esmorzar el que esmorzo cada dia, perquè ja fa temps vaig desterrar la tradició d'esmorzar, el dia de nadal, xocolata desfeta amb neules. Però amb això no en vaig fer prou per evitar marxar d'aquella casa amb la feixuga sensació amb què vaig acabar marxant. El buit, una responsabilitat no buscada, el deure del retorn, la felicitat en els ulls dels altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada