1 de febrer del 2012
La lucidesa de la vetlla
Hi ha nits en què em fico al llit i sé que em costarà agafar el son. Llavors tanco els ulls i se m'apareixen figuretes de tetris que vaig encaixant mentalment. Sembla un tetris infinit, que suposo que s'acaba quan, finalment, m'adormo. Fa temps em passava el mateix però amb figuretes de sudoku. Anava omplint caselles de números i més números fins que aconseguia adormir-me. A vegades, quan se m'apareixen aquestes figuretes, ressona dins el meu cap una cançó de Pony Bravo i se'm sobreposa una altra visió: jo, ballant la cançó, en una (aquella) masia prop de Rocacorba. No puc evitar tancar els ulls apretant-los amb força. No em cal somniar res inimaginable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada