Convidats

Fa anys no m'agradava gens dormir fora de casa. Suposo que ho explica la meva concepció de la casa com a metàfora de les persones que hi viuen, com la representació de la seva intimitat més absoluta. M'hi vaig acabar acostumant durant el temps que vaig (haver d')anar de casa en casa esperant que amics, coneguts i no tan coneguts m'acollissin. Va ser quan em vaig adonar del frenètic rítme del segle XXI, i també m'hi vaig acabar acostumant. Ara em toca fer d'amfitriona (de diferents persones i en diferents dies), cosa que ha passat poques vegades de manera premeditada. És una situació que m'atabala una mica, perquè m'agradaria mostrar la millor part de mi, és a dir, la millor imatge de la casa on visc, que sóc jo.