Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

20 de setembre del 2012

El deliri de la febre

He somiat en anglès, m'he despertat sobtadament, i m'ha fet ràbia haver-me quedat a mig somni per dos motius: perquè volia saber com acabava la història i perquè m'agradava parlar i entendre tan bé l'anglès (encara que fos en somnis). He somiat que em trobava amb B., una persona que conec de vista però amb la que crec que no he parlat mai. Ens trobàvem en un lloc molt habitual, però molt canviat. Misteriosament, sabia com em deia, però jo era incapaç de recordar el seu nom. Hi ha moments, en la pròpia vetlla, en què no saps si estàs dormint o despert. I segurament és millor no saber-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada