Primer aniversari

Havia d'anar a dinar a casa d'uns pràcticament desconeguts (perquè, sí, a la pràctica, ho eren) per una mena d'imperatiu moral, per una mena de deute moral. Se'm va acudir portar les postres. Recordo la cuina, petita. El menjador, petit. El lavabo, encara més petit. L'estudi estava prou bé, sobretot si tenim en compte la petitesa de la resta d'estances. L'habitació no la vaig arribar a veure. Aquella habitació on van passar coses que el meu cap considera poc importants i que gairebé ha oblidat. A l'estudi hi havia un balcó (l'únic lloc de la casa on es podia fumar, per això el conec) que donava al carrer. Aquell carrer on van passar coses prou importants que el meu cap hauria de començar a oblidar. Era (és) una casa amb poca llum, però molta fusta.