L'indiferència

Un altre divendres a la nit... Sona Louis Armstrong, que sempre és bona opció. Hi ha una lluna pleníssima il·luminant el menjador. Ja he sopat, i, per tant, ara tant li fa si hagués preferit fer-ho en un altre lloc o amb una altra companyia. Perquè ja és massa tard. M'agradaria anar a dormir aviat, per estalviar-me unes llàgrimes que són més que previsibles. Però no tinc son, gens ni mica de son. Potser, el problema, és que se m'han acabat els somnis.