Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

8 de febrer del 2013

Antics records i noves tecnologies

Era dissabte -havent dinat- o diumenge al migdia -l'hora del vermut-: una estona morta d'un cap de setmana de tardor en què el poble on llavors (mig)vivia se'm tirava a sobre, pesant. Feia sol. Vaig sortir de casa, direcció al centre, amb l'excusa d'anar a una cafeteria tranquil·la per prendre alguna cosa calenta. En realitat, però, el que buscava era un moment d'intimitat per poder trucar-lo. Feia estona que pensava en ell, era el que em salvava d'aquella sensació d'ofec. No vaig adonar-me que, amb aquella trucada, ell va adonar-se que el necessitava.

Ahir vaig fer una cerca interna al gmail, perquè necessitava trobar un document que està entaforat en una de les carpetes digitals que hi tinc. Un dels resultats que va donar-me, que no era el que jo buscava, era un correu electrònic seu. No vaig poder evitar obrir-lo i llegir-lo, per una barreja de sorpresa i melancolia. Se'm van fer presents un munt de records. Quan em vaig adonar que ell s'havia adonat que el necessitava, vaig deixar de necessitar-lo, sense que ell se n'adonés, i va ser ell qui va començar a necessitar-me a mi, sense que cap dels dos ho desitgés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada