Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

12 de febrer de 2013

Estranyes coincidències

Surto de casa quan ja és fosc, passant pels carrers per on passo cada dia, però amb un mig-somriure nou. S'apodera de mi un sentiment fred, com el que vaig tenir un vespre d'ara fa quatre o cinc anys al mateix carreró, però això no m'impedeix continuar. Les ganes de fer que (ens) passin coses, el tenir uns dies mogudets, i el meu nou mig-somriure, que espero que duri, em fan continuar endavant. En aquell carreró s'hi han unit massa coses i, encara que sigui fosc, ara veig el camí molt més clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada