Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

17 d’abril de 2013

Contrastos

Mai no se m'han donat gaire bé les relacions socials. Són coses que em costen, sobretot al principi de conèixer algú: em costa molt. Però això és la teoria, esclar, perquè després veus que, en algun casos, les coses funcionen molt diferent. Un dia quedes per dinar amb una amiga, amb l'amiga més antiga que tens, a qui coneixes de tota la vida, i et trobes fent un paper que no entens i que no saps com interpretar. Tens la sensació de no tenir res a dir, de no saber què dir. I el que ella t'explica a tu no t'interessa gens ni mica. Però això no treu que, com que és l'amiga més antiga que tens, i no has deixat de mantenir-hi el contacte, perquè ella no permetria mai que perdéssiu el contacte, continua siguent la "teva amiga", encara que en el fons sàpigues que aquesta etiqueta no li escau gens. El mateix dia, més tard, al vespre, quedes amb un gairebé desconegut. Fa temps que us teniu vistos, però mai no havíeu conversat, fins fa poc. Quedes i la conversa és fluïda, interessant (sembla que per les dues parts) i gens incòmode. És sorprenent, tot plegat; com si les coses que no haurien d'encaixar ho fessin perfectament i de manera inexplicable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada