Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

2 d’abril de 2013

Ni tan precís com em pensava

Hi ha matins que et lleves i mentre puges la persiana l'única cosa que penses és en agafar el dia amb el puny tancat de la teva mà i esmicolar-lo fins que en surtin totes les engrunes d'entre els dits. Que s'acabés així: abaixant la persiana i tornant al llit a dormir. Però no. Et dutxes, et vesteixes, esmorzes i santornem-hi. Surts al carrer, fa sol, i penses en els amics i la gent que t'estimes i que t'estima. També hi ha motius per deixar viure aquest dia, penses. Però a mesura que avancen les hores, la sensació de desassossec torna en augment perquè et sents incapaç de posar per escrit allò que vols dir, allò que has de fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada