El bosc del follet

Feia molt de temps que no pensava en casa teva, que un dia també va ser casa meva, i que ara ja no és ni teva ni meva. Però ahir, tot d'una, enmig d'un concert, em va venir com un cop de vent fort. Els rajols de la cuina, amb el rellotge de paret i aquell davantal de la tieta. Els escalons de la terrassa on tantes vegades m'havia assegut a fumar. Les flors que vam trasplantar. Els colors de les parets. El fulletó d'aquella exposició que, finalment, no vam anar a veure junts, penjat al suro del passadís. Totes les bugades que havia estès, les que havia plegat i les que vaig retrobar. La tovallola rosa que em vas concedir, i les picabaralles entre rialles per apropiar-nos aquella altra, estampada, d'Ikea. Tots els canvis de lloc de mobles. La meva làmpada sobre el teu piano.