Diumenge al vespre

El miro mentre es mira al mirall del lavabo, assecant-se els cabells, perquè està empiocat i no és bo això d'anar amb el cap moll. El miro i penso: sí, aquest és l'home que estimo, encara que sigui un exfumador odiós. El miro mentre busca el calaix on endreçar el secador, que encara no troba. El miro i penso: sí, aquest és l'home que estimo, per la tranquil·litat i la seguretat que em proporciona saber-me al seu costat. El vent fa moure totes les fulles dels arbres de l'hortet del costat de casa, però jo només trobo l'escalfor de la seva pell.