L'hora quieta del repòs

He aconseguit el que volia, que no era altra cosa que temps per poder-me dedicar a fer la meva feina d’una manera calmada, i no pas atabalada per culpa d’interrupcions i distraccions que em fan més mal que bé. Ara que ho he aconseguit, el cel ha decidit posar-se a plorar, i sembla que no s'aturarà fins que no em torni a veure amb el cap vés a saber on. L’excepcionalitat de la situació és evident, i ningú ha dit que sigui fàcil lluitar contra la tendència a la dispersió. Però la meva prosa clara deixa al descobert tot allò que vull dir, i la meva prosa infecta amaga tot allò que vull emmascarar. Confio en la climatologia de novembre. Confio que continuï així.