El dia gris i la sang gelada

Estic tan adormida i tan atontada que no em revifaré fins que el teclat i el ratolí de l'ordinador es posin a fer saltironets davant meu. O, millor encara, no agafin i em fotin un clatellot ben donat (sense fer mal, eh!) per mirar de despertar-me. L'exaltació sensorial de JSP no em serveix, perquè parla de la primavera, i ja fa dies que ha començat la tardor. Els contratemps es van sumant. I jo no puc fer altra cosa que esperar: esperar que el meu cos s'acostumi al vent fred, esperar que el meu cap assumeixi el fred vent. Només em queda el consol d'una cançó d'alosa.