7 de novembre del 2013
Siats de natura d'anguila
Els camps de records recents, formats durant la tardor, en les avingudes de novembre, em porten cap a la relectura pausada, mentre el dia es pon i la serra mostra una blavor de fred. Però sóc dèbil, i no puc evitar sentir la veu, nocturna sempre, del mar, que torna per recordar-me que m'he allunyat massa del bosc. Cau la nit, de fabulosa riquesa, sota el silenci de les constel·lacions. No sé on han anat a parar Orfeu i la música de les esferes. Però em sembla haver fet un descobriment: tu, que et transformes en tot, que formes part de la meva solitud, que vius envoltada de paper i literatura, no t'adones que ens mentim volent dir-nos veritats?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sublim
ResponEliminaNo ens emocionem, que és un homenatge a Vinyoli, eh!
ResponEliminaEncara millor, últimament estic molt vinyoliana...
Elimina