Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

18 d’octubre de 2015

Quatre mots en el record

Alguna cosa està canviant, ho noto. Segurament és que em faig gran, simplement això. Però en el fons la gent no canvia: només passa que els anys ens fan mudar la pell, mentre a dins tot continua igual. Abans de recobrir-me d'una nova capa, doncs, o a l'inrevés: abans de desfer-me d'una capa vella, vull recordar els homes que han transitat les capes de la meva pell aquests últims anys. Recorda, sempre, el migdia d'abril en què ens vam trobar i la tarda de juny en què ens vam desnuar. Faltava tant poc... però llavors semblava massa. Recorda, sempre en present, la nit en què va néixer el nostre any, que ho va ser en la distància. No sabràs mai les llàgrimes vessades temps després, davant el marbre fred i les flors fresques. Recorda, sempre, els migdies de principi d'estiu, el calorós estiu que ens va cremar la flama. Pots oblidar -tot i que jo no ho fet- els mesos freds de després. Recorda, sempre, les altes hores d'aquella nit de tardor: les fulles seques, la humitat dels bolets, les roques de la platja, totes les cases compartides. Recorda-ho, tu que hi ets, i, sobretot: viu-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada