Vigília

Com la de les nits d'insomni, a les què ja m'he acostumat, però diferent. Sense dinar -encara- establert, però confiant posar-hi remei aviat, perquè m'agrada mantenir les tradicions que tenen sentit, i aquesta en té. Sense sopar -encara- establert, tot i que la tradició dels vespres és més canviant que la dels migdies. Diu que farà sol, i ho necessito, perquè tinc el cap massa emboirat i gris com per suportar un any més amb aquest color de cel. No hi haurà blaus, ni atles descrits per cartògrafs. Només les envistes de la setmana plena de vigílies que sembla que no avanci.