Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

17 d’agost del 2016

Anades i vingudes

He intentat fer sempre les coses bé, però la majoria de vegades he acabat amb la sensació, agre, que no me n'he sortit. Sempre falla alguna cosa, o, en el pitjor dels casos, (moltes) més d'una. Ara tampoc no surt bé, tot trontolla i em fa por que caigui desplomat en qualsevol moment. Per això és tan difícil conviure amb la idea, cada cop més recurrent, de marxar, fugir a qualsevol lloc abandonant-ho tot. L'anhelada llibertat que això m'atorga i la despreocupació per tots aquells que es queden xoquen amb el sentiment paradoxal d'"ara no pot ser", i els motius que em fan creure que, efectivament, ara no és el moment. Però hi torno i penso: si ara no és el moment, quan ho serà? I jo mateixa em responc: no ho sé, potser més endavant, però ara no. I, de moment, vaig fent, aquí i així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada