P.

Volia parlar d'ell, i d'electrònica i de magnetisme i de sensibilitat i de la tranquil·litat que segueix un canvi vital després de rebre un xoc brutal. Volia fer-ho sense dir el seu nom, només la inicial. Però aquesta inicial és també la inicial del meu primer cognom. Arran de la coincidència penso ràpidament en el meu pare i en tots els sentiments negatius que s'apoderen de mi últimament. Deixo de pensar per escriure, però freno i em quedo a mitges: sense parlar del que volia i mig-dient el que no tinc ganes de pensar. Torno a parar. Em concentro i observo. La lluna encara no es veu, però la banda del Montseny apareix nítida, imponent.