Ficcionar

Porto una quantitat indeterminada de temps imaginant-me una vida. La vida que em sembla ideal. Tot i això, la inèrcia de la passivitat a la què m'he anat acostumant, que m'ha anat corcant les ganes de fer coses, encara que no m'agradi, m'impedeix tirar res endavant. Pràcticament res del que em passa pel cap no es correspon amb la realitat, i sé que la responsable en sóc jo mateixa. No sóc capaç de fer cap pas per intentar arribar allà on vull. No sóc capaç de decidir on és que vull arribar. Sóc aquí, sola i tranquil·la, i així ja estic prou bé, però fa massa temps que no em sembla prou.