Camí de l'exili

No puc discutir amb tu perquè no parles. Ja sé que sóc d'una mena de manera que fins tot els crits d'atenció em surten discrets. Però això no és excusa. Si fujo perquè em banyi la punta del mediterrani que ens queda més a la vora és perquè ho deixis tot i m'hi acompanyis, com ho han fet tots els altres. Aleshores no hi ha d'haver lloc per a la prudència i el respecte. L'única cosa que hauria de valdre és la passió i l'instint. En canvi, em trobo amb el teu silenci, i la teva inacció em demostra que no puc confiar en tu. Mai no et demanaré res, però espero que m'ho donis tot.