Cau com neu, la pluja damunt seu

La dualitat establerta entre instint i raó. Tot allò que ens sembla que és a punt d'esdevenir-se, no deixem que es realitzi per por, per mancança. Voler acabar massa ràpid, i fer-ho de l'única manera en què no voldríem fer-ho: tristos i rendits. Arrossegar massa contradiccions, convertides ara en una llosa que carreguem a la motxilla invisible de sempre i que no ens permet ser lleugers, àgils. Escriure el que hauria de ser cridat ben fort, només per mirar si així s'apaivaga. No tenir en compte el dia de demà. No saber-ne més.