2 de febrer del 2018
Sota el domini màgic
Quan tot va malament hi ha problemes, desgràcies i tragèdies que, explicats per terceres persones, no ens generen res més que un (som)riure sorneguer per sota el nas. Tot es concentra en la nostra incògnita, la nostra impaciència, els nostres nervis, els nostres dubtes. Res no hi pot competir, res no pot fer-hi ni mica d'ombra. Malgrat esforçar-nos a buscar estones tranquil·les, cada vegada és més difícil trobar-les. Malgrat la dificultat per trobar-les, ens esforcem a construir-les, ni que sigui artificialment, i així ens va. Hem de tornar a trobar el camí, sigui quin sigui, sigui com sigui, i seguir-lo amb tenacitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada