Finalment, plou

Ara mateix acaba de començar a ploure. Avui he anat amunt i avall -puja i baixa- del país i, tot i que sé que allà on he estat, tard o d'hora, poc o molt, hi ha plogut, és la primera vegada que jo, avui, sento ploure. La pluja ha estat fugint de mi tot el dia (potser perquè sabia que necessitava la bici per qüestions logístiques i no volia fer-me anar malament). Ara, però, plou; i m'agrada. M'agrada perquè necessito que aquesta aigua purifiqui, sacralitzi; que s'endugui tot allò dolent i faci créixer només allò positiu. Avui que today is the day: this is the end, beautiful friend. This is the end, my only friend, the end. Però tots sabem que continuarà.