11 de juliol del 2011
Sinècdoque
Ell és el seu braç. O el seu braç és ell, no ho sé. (Llavors, seria una metonímia, no?) Em tremolen els dits escrivint això mentre penso en el seu braç; o sigui, en ell. En aquell braç que em va semblar que tocava divendres, en un altre cos. En aquell braç que quan divendres tocava en un altre cos em va fer pensar en ell. En aquell braç que ja fa dies m'ha robat el cap, perquè no sé on el tinc si no és en el seu braç. En aquell braç que imagino que m'abraça quan abraço el coixí les nits que no puc dormir. En aquell braç que fa massa nits que no em deixa dormir. En ell i en el seu braç, que són la mateixa cosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada