Ahir al matí vaig escriure un conte (la idea era escriure un poema, però ho vaig descartar ben aviat perquè era excessivament narratiu) titulat '30 dies'. Però, com que tinc una mena de casualitat fatal per aquestes coses, a la tarda se'm va fer evident que res del que havia escrit tenia sentit. El temps passa per tothom i, segons com, trenta dies poden ser molts. Massa. La bellesa del passat pot esvair-se en un instant.
A la nit, la candidesa i la innocència van il·luminar el cel. La candidesa i la innocència representades en un cos. En un cos mimable. En el cos d'algú que mimaria salvatgement. La intel·lectualitat faria olor de sexe.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada