Qui ho entengui, que em compri!

Em repeteixo en el que escric (nits, cançons, records) segurament per evitar parlar d'allò realment important. Alguna cosa va fer creck aquell dissabte a Barcelona. No sé exactament què, però alguna cosa es va trencar dins meu. He aconseguit el que volia i malgrat tot em sento com si em faltés alguna cosa. A hores d'ara, em sembla una ximpleria parlar de por al compromís. Ell em mira, preocupat perquè no sap què em passa ni què fer. Tinc la sensació que és capaç de veure'm els ossos i la sang. Després dorm, descansa, tranquil. Jo no ho entenc. Faig la croqueta i no paro de donar voltes a vés-a-saber-què que no sé anomenar.