El naixement del jo dins el tot

Dispersió d'idees dins el meu caparró. Per una banda, la possible imminent ruptura sentimental d'una parella d'amics. Per una altra banda, un nom de dona, Andrea, que de tant en tant se m'apareix i sóc incapaç de desempallegar-me'n. Entre aquestes dues coses, altres coses: feina, llegir, Salvat-Papasseit, recollir la bugada, concerts, dinar de festa major. I també tu, que sempre ets allà, que sents por quan penses que potser et fas petit, que de vegades fas sentir-me petita a mi. I també jo, amb un sentiment nou: el temor a la pèrdua. Quan penses que l'amor no existeix, que és només una fal·làcia burgesa, les coses són molt fàcils. Però quan t'adones que és inevitable enamorar-te irremeiablement d'aquella persona, no pots fer res més que lliurar-te als instints.