Un mes més inacabat

No sé què ho fa, però els mesos de maig sempre em semblen molt moguts. Passen moltes coses, deixem que passin coses. Si el mes de setembre és important perquè és el mes dels inicis, el maig és el mes de l'atabalament, emmarcat en un paisatge ple de flors i de pol·len, de primeres calors, d'astènia primaveral i de cansament. És un mes que es fa llarg, que sembla que no acaba mai -però sembla que ja queda poc. Durant el maig, la història es veu des d'un punt de vista subjectiu del qual no ens podem refiar. Ara tot comença a fer xup-xup, però les valoracions conclusives són un plat que s'ha de deixar reposar i servir fred. Potser hauria d'hivernar fins llavors.