Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

10 de maig de 2012

Pitos i flautes

Quan sembla que tot hauria de començar a relaxar-se, a tirar endavant pausadament, a treballar minuciosament per donar la forma exacta que volem donar a les coses, arriba una notícia. És una notícia bona, engrescadora, però ens avassalla amb un munt feina extra amb el què no comptàvem. Fer un text (o reconstruir quirúrgicament un de ja existent, que no és gran cosa), fer una música (les dues opcions que d'entrada ens passen pel cap no ens convencen), i, potser, fer més fotos. Això últim dependrà del temps que ens quedi després d'haver preparat tot allò necessari. I, al final, què? Doncs passar una setmana de nervis per acabar exposant el projecte durant uns 10 minuts davant un munt de gent que interroga amb la mirada. Però encara que tot el que digui sembli negatiu, l'alegria que això comporta és allà dins, en algun lloc, latent, per sortir a gaudir de l'obra ben feta en el moment menys esperat.

6 comentaris:

  1. Ui, tranquil·la, no té pas res a veure amb el nostre projecte! (Ara que ho torno a llegir, m'adono que ho podria ben semblar.)

    ResponElimina
  2. No havia ni pensat hehehe, només volia tenir més informació del post ;)
    Últimament em roda pel cap un altre projecte... Ya té contaré...

    ResponElimina
  3. Aix, quina por! :P
    Ja m'explicaràs, ja... Mua!

    ResponElimina
  4. Un clàssic dels bons, que diria aquell. En parlem aviat.

    ResponElimina