Avant la lettre

No m'hauria de precipitar a escriure res fins que no hagi detectat una reacció llarga, contundent, críptica alhora que suggerent. Però no me'n puc estar, perquè se me'n van els dits. No sé fer altra cosa que pensar en el buit, com una reminiscència de l'aire entre tu i jo. Vull dir tantes coses, amb tot això. Volen dir tantes coses, aquestes paraules, que cada lectura que en faig em perd una mica més. Pas a pas és com es refà el camí de tornada a casa.