Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 d’octubre de 2013

Avant la lettre

No m'hauria de precipitar a escriure res fins que no hagi detectat una reacció llarga, contundent, críptica alhora que suggerent. Però no me'n puc estar, perquè se me'n van els dits. No sé fer altra cosa que pensar en el buit, com una reminiscència de l'aire entre tu i jo. Vull dir tantes coses, amb tot això. Volen dir tantes coses, aquestes paraules, que cada lectura que en faig em perd una mica més. Pas a pas és com es refà el camí de tornada a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada