Entre els arcs no hi ha flors grogues

Tenir-nos tan lluny i tan a prop alhora. Obrir la porta, tancar el llum, abraçar-nos i dir fluixet algunes paraules dolces, només les justes. No hi haurà res que estigui de més, ni tan sols el somriure subtil que només poden veure els qui tenen els ulls plens de pols. La vista entelada serà la millor guia per situar-se en els carrers retorts d'aquesta ciutat boirosa. Entrar a la gran sala blanca, i fixar-se únicament en els colors i les taques. En el contrast del clarobscur.