La figura del 8

El dia que vaig plantar la vint-i-setena flor del meu jardí preciós, van portar-me fins al centre de la figura del 8 a través d'un viatge musical i visual. La sinestèsia m'apassiona, no cal dir-ho. Tots els paisatges de la meva infància semblaven nous des d'aquella perspectiva i amb aquella banda sonora. Era com un acte de revelació, com un adonar-se de fins a quin punt estic arrelada a aquelles aigües subterrànies. Però hi ha una doble accepció: el buit. L'aire que omple tots els buits del món. La llum va decidir amagar-se, primer rere un núvol i després rere les muntanyes que sempre han tingut encisat el meu pare. Hi era tot, allà: el verd, el blau, el blanc de la marededéu, les persones de tots colors. Però el buit no desapareixerà mai, per més que vagi omplint els forats.