Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

22 d’octubre de 2013

Golden cage

No era ni petita ni gran. Ni infantil ni madura. Només era una noia bonica d'edat indeterminada que vivia embolcallada en cotó fluix de color blau cel invisible i es banyava en aigua condensada de pètals de rosa. Però un dia -una nit, més aviat, entrada la matinada- es va trencar tot aquest món idíl·lic en què vivia. Va marxar: va robar un cotxe descapotable i va atracar una licoreria, com en una peli de sèrie B dels anys setanta. Es va convertir en una fugitiva. Va trencar relacions amb tothom, i falsificava la seva identitat per allà on passava. Un matí va trobar davant el mirall un rostre pàl·lid que l'interrogava. Tenia por de reconèixer-se en allò que veia. Com acabarà, tot això? Quan acabarà, tot plegat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada