Golden cage

No era ni petita ni gran. Ni infantil ni madura. Només era una noia bonica d'edat indeterminada que vivia embolcallada en cotó fluix de color blau cel invisible i es banyava en aigua condensada de pètals de rosa. Però un dia -una nit, més aviat, entrada la matinada- es va trencar tot aquest món idíl·lic en què vivia. Va marxar: va robar un cotxe descapotable i va atracar una licoreria, com en una peli de sèrie B dels anys setanta. Es va convertir en una fugitiva. Va trencar relacions amb tothom, i falsificava la seva identitat per allà on passava. Un matí va trobar davant el mirall un rostre pàl·lid que l'interrogava. Tenia por de reconèixer-se en allò que veia. Com acabarà, tot això? Quan acabarà, tot plegat?