15 de març del 2016
El hombre que soy mientras callo
La immobilitat de sempre a vegades em fa actuar. Quan es dóna el cas, no em sol sortir bé, per això retorno puntualment al lloc d'origen. Com si la vida consistís en anar fent voltes arran la mateixa pista circular, de la qual només en sortim quan algú ens agafa de la mà i ens en treu, desviant-nos del camí solitari al qual semblava que estàvem predestinats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada