Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

15 de març del 2016

El hombre que soy mientras callo

La immobilitat de sempre a vegades em fa actuar. Quan es dóna el cas, no em sol sortir bé, per això retorno puntualment al lloc d'origen. Com si la vida consistís en anar fent voltes arran la mateixa pista circular, de la qual només en sortim quan algú ens agafa de la mà i ens en treu, desviant-nos del camí solitari al qual semblava que estàvem predestinats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada