Ritornare

Com si no hagués passat res, però havent passat de tot. El miracle de la llum gradual acostant-se al propi cos. La il·lusió de sentir-se volar com un feix de plomes lleugeres. Abandonar les càrregues del dia a dia i passejar per carrerons de pedres sense fi. No voler fer res per intentar aturar el pas del temps. Oblidar els deures pendents, oblidar els deutes pendents. Sentir-se part del paisatge com si la pell fos un tatuatge pintat del lloc que ens acull. Just quan tot sembla menor a allò normal, passa a ser més transcendent que mai.