Les paraules i les imatges

Porto dies reproduint mentalment tot allò que ens hauríem de dir: repetir-te, amb tots els mots que calguin, allò que ja saps, allò que ja t'he dit i el que no. Esperar que tu em contestis la pregunta indirecta més important que t'he fet mai. M'imagino el diàleg durant una passejada llarga, de després de dinar fins a l'últim bri de llum de posta, ara que els dies s'allarguen. També visualitzo totes les nits que no hem ballat, sense paraules, i les carícies de l'endemà, que no ens hem fet. I el pitjor és que no veig el moment de fer realitat tot allò que desitgem, que és tot això i segurament més.