Muntanyes de núvols

Recordo la nit poderosa en què te'm vas fer present i vaig acceptar la teva companyia, tot i que ara és diferent: potser ja no hi ha les parets blanques i fredes, però sí que hi ha una mena de buit. Ara se'ns fa evident que les expectatives que ens vam crear no tenien gaire sentit. Ara només vivim per retrobar l'escalfor, l'olor de dama de nit, els vespres en bici, la suor de les nostres pells juntes.