Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

4 d’octubre del 2017

Atlàntica

M'hi podria acostumar fàcilment. Després de tants anys, entre un lloc i l'altre, la humitat no seria cap inconvenient. M'agrada l'arquitectura, el verd, els carrers de llambordes peatonals. Però em costa més aquesta amabilitat forçada, aquest estirament que no saps si és postís o no. També m'agrada aquest esperit de superació, que va en contra de l'esperit d'assimilació que també detecto. Al cap i a la fi, una ciutat contradictòria, com tantes altres. Com la meva. Com les nostres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada