És hora de dir adéu, i encara no sé com. Ni per què. Només sé que és imprescindible, que no me'n puc estar, que ja no aguanto més. Que tot ha això ha d'acabar abans no em torni boja o faci alguna bogeria. No sé si ho vull, realment, però em condueixo a mi mateixa cap al final. De fet, crec que ningú no ho vol, ni tan sols jo, però és el que ha de passar. No pot ser d'una altra manera.
Escriuré aquest text i no te'l deixaré llegir. No l'ensenyaré a ningú i això nostre encara continuarà. Però sàpigues que avui, ara, aquí, i després de tres cerveses, he vist el nostre final.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada