Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

30 d’octubre de 2017

Festen

Sovint, quan intento entendre el funcionament d'aquesta cosa que anomenem vida, quedo com paralitzada. A vegades em sembla que hi arribo, que ja hi sóc; d'altres, em sento molt lluny d'aconseguir-ho; i encara altres, les que últimament són més freqüents, em quedo bloquejada en només pensar-ho o plantejar-m'ho. L'atzar ens vol canviants, i jo m'entesto a aferrar-me al meu sentit de permanència. Però la realitat s'imposa. Tot seria més fàcil si fos fluid, però la lentitud dels passos em cansa, m'esgota. Sobretot perquè no visualitzo la continuïtat, no aconsegueixo trobar l'estat d'esperit que em permeti imaginar-me un futur en què les coses transcorrin com voldria. Ni saber com ho voldria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada