Cada dia podria ser avui

Aquest paisatge fa olor de mar i de vi. Crec que no havia sentit mai una combinació tan meravellosa. La dualitat del verd i el blau és espectacular. No hi ha sorra, només pedres i roques. I el so de les gavines, que em fa pensar en alguns dels homes que he estimat al llarg de la meva vida. Caminar, nedar, volar. Tot alhora. Ser lliure, despullar-se de tot. Sentir indiferència davant les mirades alienes. Pensar en tot allò que conforma l'espai que hem convingut anomenar "casa".