2 d’octubre del 2017
Salpebrar
No és normal viure tantes emocions diferents, oposades, en una mateixa jornada. Tanta alegria i tanta impotència. Tanta tranquil·litat i tanta angoixa. Tanta eufòria i tanta decepció. Ja no sabem com reaccionar, què passarà la propera vegada que ens trobem davant una provocació. Ens és ben igual el que ens puguin dir l'endemà. De fet, pel bé de tothom (de la convivència pacífica entre tothom) és millor que no ens diguin res. Si anés diferent, saltaríem a la mínima, encara que només fos verbalment. I així anirem fent, aixecant braços i veus en lloc d'armes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada