7 d’octubre del 2017
Clap your hands and say yeah
La banda sonora dels viatges llargs és sempre inesborrable de la memòria. Les persones amb qui la compartim (de manera real o imaginària) també ho són. Al final, tots aquests quilòmetres que fem se sumen als que ja portem recorreguts, sense posar mai el comptador a zero. La vida és un incansable "anar acumulant". Fins que s'acaba, fins que ens cansem. Però, tot i així, és com si tu i vueling us possessiu d'acord per fer-me recordar tot això. I el que és més important, fer-me venir les ganes d'escriure-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada